Ahir per la nit em vaig quedar dormit a l’instant i aquest matí m’he despertat totalment nou. Les habitacions d’aquest alberg són molt xules ja que són com minicaixes on dins tens televisor, aire condiciobat, endolls i pot tancar-te o ajustar la porta mentres dorms o quan marxes. A les 9 ja estava despert i disposat a investigar què tindria per esmorzar (va inclòs en el preu de l’alberg). Després de vestir-me he baixat al vestíbul, que és on hi ha el menjador, i per esmorzar hi ha les típiques coses per menjar: llet, cereals, tès, torrades amb melmelada, entrepans freds d’enciam, tomàquet i ou i alguna cosa més que m’oblido. Com a molts hotels o albergs és bufet lliure així que si tens molta gana no hi ha problema.
Després de menjar-me un entrepà d’aquests freds i un got de llet he anat cap al Gran Palau (500 baths, una mica car pel meu gust). Allà he fet la visita de rigor pels temples sota un sol bastant heavy, però si anaves buscant ombres es feia més suportable.
Un cop acabada la visita he anat cap al riu Chao Phraya per agafar un barco (3 baths) que em portés a l’altra banda per veure el Wat Arun. Allà hi havia una ceremònia on nens budistes vestits de blanc revien, per part del que m’han semblat familiar seus, la roba taronja tan característica dels monjos.
Un cop vist el complex de Wat Arun he tornat a travessar el riu amb barco per anar a veure el Wat Pho (100 baths) un dels temples més grans i que alberga el Buda estirat més gran de Tailandia (42 metres de llarg i 15 d’alçada). Després d’una hora passejant per allà he decidir anar amb tuk tuk a l’estació de Hua Lampong per reservar el bitllet del tren nocturn que em portarà a Chiang Mai el dilluns. Comprar-lo ha estat fàcil però ja no quedaven lliteres inferiores, així que m’ha tocat reservar-ne una de superior. És el que hi ha.
En aquell moment no tenia previst veure res més avui però he mirat la guia i he vist que aprop hi havia el Wat Traimit i relativament aprop China Town. Després de la visita al temple, m’he perdut pel caos i bruticia dels carrers de China Town, que tot i això, trobo que té el seu encant. Ja ho diuen que dins del caos sempre hi ha un cert ordre: botigues de tot tipus que venien cables o endolls i a l’hora menjar per emportar, botigues que venien or, un mercat de menjar amagat entre carrerons, cotxes, molts cotxes, motos i moltes més i olors i pudors ben dispars.
Després de creuar-me tota China Town he arribar al Romaneenart Park on hi havia un gimnàs a l’aire lliure (amb màquines de peses) i on la majoria de la gent feia alguna cosa d’esport (menys jo clar que no podia més de caminar!). Allà he descansat una estona a la gespa i xino-xano he anat tirant fins a un bar de Khaosan Road on he sopat una crema de salsa de coco amb verdures, curry verd acompanyat amb arròs i una coca cola per 125 baths (3,82€).