Després de passar un altre dia a Pai entre galledes d’aigua, pistoles, pad thais i somriures, vaig tornar cap a Chiang Mai per poder anar cap Laos amb un viatge de tres dies. Vaig quedar per esmorzar i despedir-me de la Mona, en Jake i la Simona (en Gero estava malalt pobre) i després vaig agafar el minubus de les 12h. Un altre cop la rara sensació de deixar en el camí a gent maravellosa, que tot i no coneixe’m de res, m’han acollit com un més d’ells. Espero que més endavant ens tornem a trobar!
Cap a les 16h ja estava per Chiang Mai, però després de la calma de Pai, Chiang Mai em va semblar un caos! Tothom estava al carrer celebrant encara el cap d’any i agobiava una mica. Suposo que després de 3 hores de viatge en minibus, amb la motxilla a l’esquena i cansat, no em venia de gust més guerra d’aigua… Vaig arribar a l’alberg xop, vaig deixar la motxil·la, descansar, contractar el pack per anar cap a Luang Prabang l’endemà (2500 bahts), sopar i a dormir perquè a les 10h de l’endemà em passaven a buscar per anar cap a Laos.
Vaig decidir fer la ruta llarga, que incloïa la visita al temple Wat Rongkhun (temple blanc) aprop de Chiang Rai i després ens portaven a la ciutat frontera amb Laos Chiang Khong. Allà vaig conèixer a la Joanna (brasilera) i en Nico (francès) i a l’Eddy (coreà), els quals ara mateix són els meus companys de viatge a Luang Prabang i probablement per bona part de Laos, Vietnam i Cambotja.
El viatge fins a la frontera també incloïa l’hotel a Chiang Khong, que per cert, deixava bastant que desitjar, però bé, només era per dormir i l’endemà marxar. També incloïa el sopar i l’esmorzar del dia següent.
Després de sopar vam anar al costat del riu, on es celebrava encara el cap d’any i hi havia una orquestra tocant-hi mentres la gent ballava els balls típics de la zona. Ens van rebre amb els braços oberts, amb un somriure (com sempre a Tailandia) i vam estar fins que l’orquestra va acabar fent amigues i amics tailandesos. Després directe al llit que l’endemà tocava matinar.
Un cop esmorzats (a les 7h va ser l’emorzar) ens van venir a buscar en taxi i ens van portar a la frontera de Tailanda. Després de posar-nos el segell de sortida del país, ens esperava un bus que ens portava a la frontera de Laos. Allà vam haver l’omplir dos papers amb les nostres dades, donar una foto carnet, que ja m’havia fet a Barcelona, i fer el pagament de 30$ (si pagaves en bahts tailandesos et cobraven més…) pel visat.
Després de 1-1:30h de cua vam aconseguir passar la frontera, però ara tocava esperar a tota la resta de gent que venien amb nosaltres. Quan tothom va ser-hi, ens va venir a buscar un autobus que ens va portar fins al port per agafar el vaixell. En aquest punt el dia encara estava començant, deurien ser les 11-11:30h i ja estaven sense forces.
Quan vam arribar al port ens van fer entrar als dos únics vaixell que sortien aquell dia, però hi havia més persones que seients i la gent començava a estar indignada. Per sort, vam poder seure com vam poder am cadires de plàstic.
Després de 5-6 hores baixant pel Mekong vam arribar per fi a Pagbang, un poble que únicament servia perquè la gent que baixa amb l’slow boat pugui dormir i descansar fins l’endemà. En el pack que vaig comprar també m’incloïa l’hotel a aquest poble, així que no va fer faltar buscar-ne cap. Aquest hotel estava millor que el del dia anterior, però tampoc era per tirar coets…
L’endemà a les 7h ens donaven l’esmorzar i a les 9:30 sortia el vaixell. Perquè no ens passés com el dia anterior, vam decidir esmorzar ràpid i baixar just després a buscar lloc per poder seure, ja que aquest cop el viatge era de 7-8 hores. Per sort aquest cop baixaven 3 vaixells cap a Luang Prabang i no va haver-hi problemes d’espai.
Després de les 7 hores amb vaixell vam arribar a Luang Prabang, vam buscar un hotel, el Prasith Guesthouse que per 150.000 kips la nit per l’habitació doble amb aire acondicionat i terrasseta (13€ per persona), i ens hi vam instal·lar. Un cop descansats vam anar a buscar un restaurant on sopar i probar la Lao Beer que diuen que és la millor cervesa del sudest asiàtic.
Després de sopar vam anar a prendre unes copes a l’Utopia, un famós bar d’aquesta ciutat. A les 23h quan van tancar el bar vam anar a jugar a bolos, una activitat molt típica que es fa aquí quan et tanquen els bars. A Pai, la Mona m’ho havia comentat i així ho vam fer, fins les 2 vam estar al bowling!
Si algú de vosaltres s’anima a fer aquesta ruta ha de tenir en compte que vagi amb paciència, molta paciència. Fins a Tailandia tot prou correcte, però el caos comença quan entres a Laos, el ritme és un altre, les coses són més lentes i, com a mínim el que jo m’he trobat, no parlen gaire anglès, per tant entendre’t serà complicat. Hi ha moments que el viatge amb el vaixell es fa llarg, però val la pena mirar el paisatge, fer un cop de cap, escoltar música, llegir, escriure i relaxar-se una mica.