Vaig arribar a Sa Pa després de 6 hores de bus des de Hanoi juntament amb en Nico, la Joanna i l’Eddie. La idea era estar-nos tres dies (el primer dia lliure i els altres dos de trekking) i dues nits, menys l’Eddie que només s’hi va estar dos dies i una nit i després del primer trekking va tornar cap a Hanoi per continuar el seu viatge cap a Cambotja, Malasia, Indonesia i la India. Quan vam arribar a l’hotel i vam veure l’espectacular paisatge que ens rodejava vam canviar la nostra idea inicial i vam decidir quedar-nos una tercera nit, per així aprofitar el quart dia per llogar unes motos i anar a veure alguna cascada i visitar el punt més alt del Vietnam.
El primer dia va ser de relax. Vam sortir de Hanoi a les 6:30 i vam arribar sobre les 13:30 a Sa Pa. Just baixar del bus, 4-5 dones de vàries ètnies de les viles properes a Sa Pa ens esperaven per oferir-nos roba i serveis de trekking. Això ha estat continu durant tot els dies a Sa Pa.
Després de deixar les coses a l’hotel vam anar a dinar i, per fi, vaig provar el plat típic del Vietnam, el Phô, sopa amb fideus (noodles) d’arròs amb pollastre, porc o vedella (a escollir), realment molt bo!
Amb la panxa plena vam anar a recorrer el poble. Vam començar per l’església Notre Dame du Rosaire. Després vam anar cap al llac de Sa Pa, on si vols pots agafar una mena de barqueta, en forma de cigne, per estar per dins el llac, però crec que ningú ho utilitza… En tots els dies que hem passat pel davant no he vist ningú amb la barqueta…
Després vam decidir pujar a la muntanya Vườn hoa Hàm Rồng, un gran parc amb tot tipus de plantes i flors i estatues ben rares de Tom i Jerry, el gos d’Scoobydoo, el Mickey Mouse, el drag Sheren de Bola de Drac i algun més. Després d’uns 45 minuts passejant pel parc vam arribar a la part més alta des d’on vam podeu observar una bonica posta de sol amb les muntanyes de Sa Pa de fons.
Després vam baixar i cap a sopar que l’endemà teníem l’esmorzar a les de 7-8 perquè la nostra guia venia a buscar-nos a les 8:20.
L’endemà ens tocaven 15 km de trekkings per Sa Pa. La nostra guia, de l’ètnia de les Black Hmong, va venir a buscar-nos puntual i vam anar al mercat a comprar les verdures i carn, que després faríem per dinar a Lao Chai, la seva vila. Quan ja vam tenir tot el menjar carregat vam anar cap a Cat Cat, la primera vila que ens trobavem. Pel camí ens van acompanyar 3 dones d’una altra ètnia, de les moltes que hi ha per Sa Pa. Ben bé no sabíem perquè ens acompanyaven si ja teníem guia, però ho vam descobrir quan vam arribar a Lao Chai. No siguis impacient, més endavant ho explico, concentra’t amb el que ara t’explicaré, va!
La primera parada la vam fer a les cascades de Cat Cat, on vam haver de baixar, i després per tornar, gairebé 300 graons.
Després d’aquestes cascades ja vam començar a endinsar-nos pels camps i paisatges de Sa Pa, entre terrenys d’arrossars i camins de terra. Les vistes realment eren espectaculars, no sé si amb les fotos ho he pogut transmetre, però la intenció és el que compte, no?
Cada 45-60 minuts feiem un petit descans per beure una mica d’aigua i agafar forces a l’ombra perquè feia moltíssima calor i la majoria del trajecte era sota el sol.
Cap a les 14:30 vam arribar a la homestay de Lao Chai. Les homestay són cases de gent del poble habilitada amb alguns llits per acollir extrangers i així conviure amb la gent local. Allà va ser on les 3 dones que ens acompanyaven, i que per cert ens ajudaven en tot el que necessitessim, vam començar a treure bolsos, moneders, mocadors i altres accessoris de roba feta a ma per elles perquè els hi compressim… Va tocar comprar…
Després vam anar a ajudar a preparar el dinar: verdures, pollastre, porc, tofu, arròs… Vaja, el menjar típic del Vietnam i la majoria de països asiàtics.
Després de dinar encara ens quedaven uns 5 km fins al homestay on ens quedaríem a dormir. Quan vam arribar allà vam anar a l’hort que tenien i vam recollir les verdures que faríem per sopar. Després una dutxa necessaria ens esperaven els massatges als peus que ens havien dit que tindríem a l’arribar i que els esperavem amb ganes després de 15km de trekking.
Ja un cop relaxats vam ajudar a fer el sopar. Aquest cop a diferència del migdia també teníem rotllets amb verdures i papers d’arròs, també molt típic del Vietnam.
Després de sopar i despedir-nos de l’Eddie, que se’n tornava a Hanoi per seguir amb el seu viatge, jugar una estona amb els fills dels de la casa i unes cerveses Tiger vam anar a dormir, que l’endemà venia de nou la guia a buscar-nos per fer el segon dia de trekking, aquest cop de 8km.
A les 8 ens vam despertar per esmorzar (tè i pancakes amb plàtan) i a les 8:30 ja teníem a la Sue allà preparada.
Després d’unes 3-4 hores caminant vam arribar a unes cascades on vam dinar i descansar a la fresca. Amb la panxa plena vam caminar uns 20 minuts més fins on ens esperava un minibus que ens tornaria al poble de Sa Pa.
Aquella tarda no vam fer res més que estar a l’hotel descansant fins a la nit que vam anar a sopar menjar occidental (pizza i entrepà). Era necessari després d’omplir-nos la planxa als últims àpats només amb arròs i verdures.
L’endemà vam fer el checkout de l’hotel i vam llogar unes motos per anar a unes cascades a uns 8km del poble i anar al punt més alt de Vietnam.
Després de visitar-ho, vam anar a dinar, a deixar les motos i a buscar l’autocar cap a Hanoi (6 horetes) que l’agafàvem a les 15:30.
A les 9:30 arribava a l’alberg de Hanoi, dutxa i a dormir.
Nota: pels que vulgueu anar al Vietnam amb temps, Sa Pa és un destí obligatori per descansar del sorollós Hanoi i viure l’experiència d’estar amb gent local, per veure com viuen, com cuinen i poder entendre més la seva cultura.