Per arribar a Koh Rong s’ha d’anar fins a Sihanoukville, una ciutat costera al sud de Cambotja des d’on s’agafa un ferri que et porta fins a l’illa. Hi ha dues opcions de ferri, els ràpids (45 minuts) o els lents (2 hores). Lògicament els lents són més barats (10$ anar i tornar) que els ràpids (20$ anar i tornar). Quan compres els bitllets, el de tornada és de lliure tornada, així pots improvitzar quants dies quedar-te a l’illa.
Vam arribar a Sihanoukville el dia 22 després de 6 hores amb un minibus ple i sense aire condicionat. Vam arribar al migdia i vam anar directament a l’alberg Backpackers Heaven. Vam decidir quedar-nos un dia més allà i l’endemà, dia 24, agafar el ferri cap a Koh Rong.
La veritat és que feia molt mal temps al sud de Cambotja. El dia que ens vam quedar a Suhanoukville no parar de ploure en tot el dia. Per sort a l’alberg al que estavem hi havia de tot: billar, piscina, jocs de taula (escacs, poker, monopoli), Play Station…
Vam agafar el ferri a les 9h i cap a les 11h ja estavem arribant a Koh Rong. A 10 minuts d’arribar, ens va donar la benvinguda una bona pluja, la qual ens ha visitat cada un dels dies que hem estat a l’illa.
La meva idea era quedar-me 3 dies, però degut al mal temps, avui he decidit tornar cap a Sihanoukville i demà agafar el bus cap a Siem Reap.
Només arribar a l’illa, tocava buscar alberg on dormir. Vam anar al primer que vam trobar, el Island Boys. Error! Per 5$/nit teníem llit en una habitació de 4 (nosaltres eren 3) i cada dia ens donaven 3 cerveses gratuïtes. Per tant, en realitat, l’habitació costava 2$/nit. Allà la majoria de dormitoris també, a l’hora, són restaurant i bar. I resulta que el nostre era el que tancava més tard. Us podeu imaginar com eren les nits: soroll, soroll i més soroll. Si a això li sumem que no hi havia aire condicionat (allà gairebé cap hotel/alberg en té), podeu fer-vos una idea de que eren les nits. D’altra banda el lavabo era una habitació bruta bruta amb milers de mosquits esperant-te per deixar-te un record de l’illa. Però no tot era dolent, per menjar i prendre alguna cosa el lloc estava molt bé, perquè els preus eren barats i el menjar molt bo, però per dormir no es gens recomenable. Potser val més la pena pagar una mica més i estar en un bungalou més allunyat del carrer dels bars.
Un dels dies vam anar a Long Beach. És una platja que per arribar-hi s’ha de fer una excursió d’una hora llarga per la selva i escalar una mica en l’últim tram. La Long Beach és una platja de 7 km de llarg amb sorra blanca. Per desgràcia quan vam anar-hi, feia mala mar i estava plena d’algues i de merda, per ser clars.
L’illa en sí en molt maca, llargues platges, sorra blanca, aigua no massa freda i transparent. A més a més ara és temporada baixa i gairebé no hi havia gent, s’estava molt tranquil.
Crec que haurien de vigilar que li fan a l’illa, haurien de cuidar-la i no construïr bungalos cegament, sinó en dos dies la destrossaran. A la platja Long Beach estaven construïnt, el que semblava, una mini port i varies construccions. Bastant trista la imatge amb forats, ciment, terra moguda… A més a més la gent, en general, locals i extrangers, són molt porcs i pots trobar-t’hi de tot a la sorra: gots, ampolles, cigarrets, sabatilles…
En definitiva, si voleu anar-hi, aneu-hi ja perquè d’aquí uns anys no sé que en serà de la paradísiaca illa de Koh Rong i de la seva germana petita Koh Rong Sanloem.