Georgetown és la capital de l’illa de Penang al nord-oest de Malàisia. Va ser fundada al 1786 pel capità Francis Light, un comerciant de la Companyia Britànica de les Indies Orientals com a base de la companyia a Malàisia. Va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2008 juntament amb Malaca.
Georgetown es caracteritza per la seva oferta gastronòmica, per la seva multiculturalitat (conviuen musulmans, indis i xinesos) i pels seus graffitis i escultures. Tenia ganes d’arribar-hi i comprovar si tot el que havia de llegit sobre la ciutat era veritat. I realment ho era!
Vam arribar a Georgetown després d’un ferri nocturn de Koh Tao a Surathani, un minibus de Surathani fins a Hat Yai, un minibus des de Hat Yai fins la frontera de Tailàndia-Malàisia i un últim minibus fins a Georgetown. En total unes 20 hores de viatge.
Un cop a Georgetown, el minibus ens va deixar a la cruïlla de carrer Chulia amb Love Lane, dos carrers amb bastanta oferta d’allotjaments barats. Després de buscat una estona ens vam quedar amb l’hotel Stardust, per 75 ringgits l’habitació triple amb aire condicionat (uns 18€) al carrer Guilia, però a uns metres allunyat dels bars, i molt proper a China Town i Little India, on hi ha la majoria de reclams turístics.
Després de deixar les motxilles vam anar a sopar a Kapitan, un restaurant indi on per 10 ringgits (uns 2,40€) podies menjar pollastre tandoni i per 2 ringgits (uns 0,5€) una Coca Cola. Vam fer una bona descoberta perquè al dia següent vam tornar-hi per dinar i sopar.
L’endemà vam despertar-nos i vam anar a recòrrer la ciutat i a buscar a graffitis. Molts d’aquests estan integrats amb elements de la ciutat com motos, gronxadors, pilons, bicis… Això és el que els fa especials. A l’hotel tenien plànols amb les diferents localitzacions, així que no va ser difícil trobar-los. La majoria estan per China Town i Little India, així també vam aprofitar per visitar aquesta part de la ciutat.
L’endemà havíem de marxar cap a les illes Perhentian, però vam estar tant a gust el dia anterior que vam decidir quedar-nos un dia més i viure més la ciutat. Vam aprofitar per acabar de veure alguns dels graffitis que ens havíem deixat o que no havíem trobat el dia anterior i per anar a comprar el bitllet de bus cap a les illes.
L’últim dia per Georgetown el David el va aprofitar per estudiar una mica d’anglès, ja que s’ha de treure un títol que necessita per demanar la Working-Holiday per Australia i la Mireia i jo vam anar cap a l’aeroport a comprar un bitllet d’avió que necessitaven.
Cap a les 19:30 vam anar cap a l’estació d’autobusos a comprar algunes provisions i a esperar el nostre bus que sortia a les 20:30 cap a les Perhentian, la nostra pròxima destinació.