Només arribar la parada d’autobusos de Queen Street de Singapur ja vaig veure que allò era diferent, ni millor ni pitjor, diferent. Edificis alts, carrers nets, gent amunt i avall, tràfic controlat, servei de metro modern, lavabos a les estacions… En comparació a la resta de ciutats del sud-est asiàtic, Singapur hi destacava per no semblar-se a gairebé res a les que havia vist fins ara.
Vaig baixar a la parada de metro de China Town, on tenia reservades 4 nits a l’alberg 5Footway.inn Project Ann Siang. Una altra diferència amb la resta de ciutats era el preu dels allotjaments. Per les 4 nits vaig pagar 140$ (uns 23€/nit) quan a les altres ciutats pagava entre 4-10€.
Després de descarregar les motxilles i fer-me una dutxa, vaig anar al Food Street, just al davant de l’alberg, un carrer on hi ha paradetes de menjar. Esculls un plat d’alguna d’elles i t’asseus a les taules que hi ha pel voltant. Aquí el menjar no era dels llocs cars, però tampoc era tant barat com a la resta de ciutats. Un plat senzill d’arròs fregit costava 5$ (uns 3,30€) i una sopa de fideus amb pollastre 4,5€ (uns 3€).
L’endemà vaig començar les rutes per Singapur gràcies a una web que vaig trobar on et suggereixen recorreguts per la ciutat: guiadesingapur.com.
Vaig començar per Little India pel matí visitant el carrer Serangoon Road, Mustafa Center (un centre comercial obert les 24h), Sri Veeramakaliamman Temple (un temple hindú dedicat a la deesa Kali, deesa del poder de Shiva), la mesquita Abdul Gafoor (monument històric nacional) i els carrers colorits d’aquesta zona.
L’endemà pel matí vaig anar cap a la zona d’Arab Quarter on hi destaca la mesquita Sultan Mosque i petits carrers com el Kandahar Street i la petita Haji Lane (segons diuen el carrer més estret de Singapur).
Al migdia vaig agafar el metro cap a la zona de Marina Bay a visitar els jardins botànics, Garden by the sands, una barreja entre tecnologia i naturalesa. També vaig aprofitar per visitar tota la zona on es troba el ArtScience Museum, un edifici en forma de flor de lotus obrint-se, l’hotel Marina Bay Sands, emblema de la ciutat, les sales de teatre Theatres on the Bay, que recorden la forma de les durian (una fruïta típica amb una olor molt forta del sud-est asiàtic. L’olor és tant forta que està prohibit pujar-la als transports públics), etc.. En definitiva, caminar, caminar i caminar.
Per la tarda vaig anar cap a Funan DigitalLife on vaig comprar-me uns filtres vermells per la GoPro per poder fotos en les immersions que volia fer a les Gili Island (Indonesia). El Funan DigitalLife és un centre comercial d’electrònica i fotografia de 5 pisos on pots trobar de tot. Pensar trobar bons preus, però la veritat és que surt més a compte fer-ho a Barcelona.
Al vespre tornava cap a la zona de Marina Bay, on vaig pujar al Sands Sky Park (el mirador de l’hotel), des d’on es pot veure un impressionant skyline de la ciutat. Vaig estar allà fins que va marxar el sol, es va fer de nit i la ciutat va encendre les llums.
Just va donar la casualitat que aquest cap de setmana es celebrava, en aquella zona, el Baybeats, un festival de música gratuït amb tres escenaris diferents i vaig acostar-m’hi. Vaig veure un grup el grup de rock progressiu instrumental Caracal i el grup d’ska-punk Cesspit. L’equip i els escenaris eren impressionants i em van venir encara més ganes de tornar a pujar als escenaris!
Abans que tanqués el metro a les 00:30, vaig anar cap a l’alberg perquè les meves cames ja no s’aguantaven.
L’endemà, i després del dia complet del dia anterior, volia tenir un dia més de relax el qual vaig aprofitar per visitar el meu barri, China Town. Vaig començar per l’estació de metro que dóna al carrer Pagode Street, un carrer ple de botiguetes de souvenirs. Després vaig tirar pel Mosque Street, vaig visitar la mesquita Jamae, Nagore Durgha Shrine, Thian Hock Keng Temple, un dels temples xinesos més antics de Singapur, el hawker Maxwell Food Centre (un edifici on hi ha botigues de menjar, semblant a Food Street), el Buddha Tooth Relic Temple i vaig acabar davant de l’alberg visitant el temple hindú Sri Mariamman Temple.
A diferència de molta gent que està viatjant pel sud-est asiàtic, que es salta Singapur perquè és “car” i, perquè diuen que és avorrida, jo he de dir que a mi m’ha agradat. No he parat en els 3 dies sencers que he estat aquí, sempre he tingut coses a fer i me n’han faltat per veure. Si que és veritat que és més car que la resta del sud-est asiàtic (veniem molt mal acostumats), però jo no ho he trobat més car que Barcelona o que qualsevol altre ciutat europea.
Avui tinc el vol a les 15:45 amb Garuda Indonesia que em portarà cap a Lombok, la meva primera para per Indonesia. Després tinc previst visitar les illes Gili i Bali.
Us seguiré informant!