Vaig arribar a Lombok després d’un vol de 2:45h des de Singapur amb la companyia Garuda. Per arribar a l’aeroport de Singapur, simplement vaig haver d’agafar el metro fins a la última parada. Allà vaig embarcar la motxilla i vaig anar al punt de Tax Free per demanar la devolució del 7% dels filtres vermells que havia comprat per la GoPro.
El que em va sobtar d’aquell aeroport és que el control de maletes es fa just abans d’entrar a l’avió, cada porta d’embarcament té el seu control. Això fa que hagis d’estar a punt d’embarcar una hora abans.
Vaig arribar a Lombok que ja era de nit, sobre les 19h. Havia llegit que per arribar a Kuta, on tenia l’allotjament, era una mica complicat amb autobus i que s’havia d’agafar un taxi.
També havia llegit que només sortir per la porta d’arribades, una munió de gent voldria vendre’t transport, allotjament, canvi de moneda, etc. i va ser així!
També havia llegit que els preus dels taxis eren més cars si els agafaves dins de l’aeroport, però estava cansat i agobiat amb tothom parlant-te que només pensava en arribar a l’hotel. Així que a la primera finestreta de taxis vaig reservar-ne un. Em va costar 150.000 rúpies (uns 10€) per mitja hora llarga de trajecte. Després al taxi vaig veure les tarifes i fins a Kuta eren 93.000 rúpies (uns 6,5€)! Així que ja sabeu, si voleu estalviar-vos diners agafeu el taxi fora de l’aeroport.
Quan vaig arribar a l’hotel, al Lara Homestay (tenia reserva per dues nits), vaig deixar les motxilles, dutxa i a descansar.
L’endemà vaig llogar una moto a l’hotel, totalment necessari si vols moure’t per l’illa, i vaig anar a visitar les platges de Kuta, Mawi Beach i Selong Belanak. Són platges de sorra blanca amb aigües color turquesa i en la majoria amb onades llargues per practicar qualsevol modalitat de surf. De fet, les seves platges són famoses per això.
L’endemà tenia pensat anar cap a Senggigi, més cap al nord, per anar-me apropant a Bangsai (on hi ha el port cap a les Gili) i visitar aquesta zona de l’illa i poder anar cap als peus del volcà Rinjani a veure unes cascades. Així doncs, a les 7:30 passava a buscar-me un minibus i en dues hores estava a l’hotel Ressa Homestay que havia reservat el dia anterior.
Vaig llogar una moto pels tres pròxims dies i vaig anar a descobrir les platges d’aquesta zona. A diferència de Kuta aquí la sorra era més fosca i estaven completament solitàries. Fins i tot feia cosa estar-s’hi perquè no sabies si podies o no!
L’endemà vaig agafar la moto i vaig anar cap a Senaru, als peus del Rinanji. Va ser un viatge d’unes dues hores i mitja en moto. De camí vaig parar a Bangsai i vaig comprar el bitllet de barca ràpida cap a Gili Air per avui, que m’incloïa el transfer de l’hotel al port (aproximadament 1 hora en bus), per 75.000 rúpies (uns 5,10€). Crec que vaig aconseguir un bon preu perquè segons em van dir tothom pagava 100.000 rúpies, però aquí poc pots fiar-te dels preus que et diuen.
Per anar a les Gili des de Lombok pots fer-ho en barca ràpida o en barca pública. La diferència és que per les barques ràpides pots trobar packs que et recullen a l’hotel, tarda només 15 minuts fins a la primera de les illes i costa uns 100.000. Per les barques públiques has de buscar com arribar fins al port i has d’esperar a que la barca s’ompli per sortir. El preu és de 15.000 que pots comprar directament al port.
Després de comprar el bitllet vaig seguir cap a Senaru, recorrent la costa nord-oest de l’illa. Realment és un recorregut bastant espectacular ja que vas veient diferents platges desertes i camps d’arrós, sempre, si fa bon dia, amb la mirada atenta del volcà.
Quan vaig arribar a Senaru, al final de la carretera, no té pèrdua, vaig trobar-me un grup d’holandesos i els vaig preguntar per les cascades. Vaig tenir la sort que ells també anaven cap allà amb un guia local, així que m’hi vaig acoplar.
Les cascades estaven carretera avall, 5 minuts caminant, per on jo havia vingut, però no les havia vist. L’entrada em va costar 10.000 rúpies (uns 0,70€). Hi ha dues cascades, la Sendang Gile i Tiu Kelep. La primera està al baixar les escales d’entrada i la segona has d’atravessar el riu per dues parts i hi arribes. La segona és molt més espectacular ja que té una alçada molt més alta i es crea un petit llac per banyar-se, amb aigua congelada, això si.
Després de veure les dues cascades vaig tornar cap a l’hotel a planificar-me què fer l’endemà.
Ahir em vaig despertar cap a les 10, amb la calma, vaig agafar la moto i vaig anar cap al temple Pura Lingsar, a uns 30-40 minuts de Senggigi. L’entrada és la voluntat, jo vaig deixar 10.000 rúpies més les 2.000 del pàrquing. Després vaig anar a dinar al Warung (xiringuito de platja) Paradiso, on ja havia anat a sopar la primera nit a Senggigi, bastant bo i bé de preu.
Després de dinar, de camí a l’hotel, vaig parar al temple Pura Batu Bolong, davant de la platja. L’entrada també era la voluntat i, en aquest cas, vaig deixar 20.000 rúpies (uns 1,40€), perquè no tenia més petit, més 5000 pel pàrquing.
Ahir per la tarda poca cosa interessant vaig fer, més que preparar-me la motxilla per aquest matí i descansar.
Lombok m’ha sorprès pel poc turisme que hi ha, tot i que havia llegit que començava a tenir-ne bastant. A més a més, les seves platges i paisatges són bastant espectaculars i la seva gent molt propera. L’únic inconvenient que li he trobat és que hi ha poques coses a fer, perquè un cop puja la marea, a les platges és difícil estar-hi. Potser portava molts dies amb el David i la Mireia i ara que estic sol i no puc apallisar-los al “culo”, em falta alguna cosa.
A les 10 surt el fast boat cap a Gili Air, la primera de les Gili que visitaré, i ja tinc ganes de submergir-me en les seves platges, fer fotos i fer alguna immersió.