El minibus va fer tard, però es veu que el dia dissabte 11 molta gent va anar cap a Pai i els dels busos anaven saturats. Just pujar al bus vaig sentir unes paraules i frases que em sonaven, eren catalans! D’un total de 14 persones, 5 erem catalans! Són els primers que veia des de que vaig començar el viatge i ja en tenia ganes. L’Anna, en Marc i l’Albert van junts i per una altra banda està la Raquel que ha estat vivint 8 mesos a Bali i ja ha decidir tornar cap a Barcelona. L’Albert està de vacances per 3 setmanes i l’Anna i el Marc estaran dos mesos pel sudest asiàtic.
De camí cap a Pai, les seves 762 corbes, 100 km i 3 hores ens vam anar explicant les nostres vides de manera resumida.
Quan vam arribar a Pai vaig intentar buscar l’hotel que havia reservat a través de Booking.com, però tot i que Pai són 4 carrers no el vaig trobar, així que vaig decidir anular la reserva i anar a l’alberg o hotel on ells anessin. La Raquel era la única amb reserva i va ser molt fàcil trobar el seu hotel, una mena de bungalows molt guais. L’hotel estava al costat del carrer principial, era el Breeze of Pai i una habitació doble amb aire acondicionat costava 700 bahts (21€). El Marc, l’Anna i l’Albert van preguntar si tenien alguna habitació lliure per ells, però la única que tenien era molt justa per a tres persones, així que van decidir seguir buscant. Jo vaig compartir habitació amb la Raquel els dos primers dies, ja que després ells marxaven cap a l’illa de Koh Tao al sud de Tailandia, i així ens sortia bé de preu als dos.
Després de deixar les bosses i descansar uns minuts vam anar a dinar, donar una volta pels carrer de Pai i contaminar-nos de l’ambient relaxat d’aquest poble, no sense abans comprar-nos les nostres pistoles d’aigua per celebrar el Songkran com déu mana.
El Songkram és el cap d’any tailandès i hi ha guerres d’aigua durant gairebé tot el dia durant 3 dies seguits. Tradicionalment es tirava l’aigua a les figures de Buda dels temples i s’utilitzava la mateixa aigua, beneïda, per mostrar respecte a la gent gran i donar-li’s bona sort mullant-li’s les esquenes. Amb els anys aquesta tradició ha anat evolucionant fins a convertir-se en una guerra d’aigua com és avui dia.
Mentres dinavem vaig veure passar en bici a la Simona, en Jake, en Gero i la Mona i vam quedar per veure’ns a la nit a l’Eddie Jazz Bar, on tocaven dos australians que vam conèixer el dia que vam sortir per Chiang Mai, els The Milkshakes.
Després de passar-nos la tarda disparant a la gent que passava pel carrer amb les nostres pistoles amagats darrera d’un mur d’uns dels bars de carrer principals de Pai, vam anar a sopar i cap al concert al bar de jazz.
Quan van tancar el bar, vam anar a buscar més bars oberts fins arribar a una mena de discoteca a l’aire lliure, l’únic local obert a aquelles hores, el Don’t Cry.
Després d’unes hores allà va tocar retirada que el dia havia estat molt llarg.
L’endemà ens vam despertar tard. A més a més, feia molt mal dia, va ploure durant unes hores, així que ja ens va anar bé per descansar i fer el gandul una mica. Per la tarda vam agafar un taxi que ens va portar al temple de Pai, on hi ha un buda blanc i des d’on es veu tota la vall, a més a més d’una magnífica posta de sol, tot i que al fer mal dia estava una mica núvol.
Al vespre vam sortir a donar una volta per Pai, a sopar i fer la cerveseta de despedida ja que ells ja marxaven l’endemà a les 7 del matí.
Avui ja han marxat els 4 catalans. És una sensació rara aquesta d’estar amb gent durant dos dies molt intensos i després de cop separar-te d’ells. Suposo que m’aniré acostumant. Sempre ens quedaran les fotos, les converses, el facebook i els moments que hem passat.
Després de despertar-me amb la calma, he decidit llogar una moto i anar al canyó de Pai, a 8 km del poble. El canyó de Pai és una muntanya on pots caminar, escalar algunes roques i observar el gran paisatge d’aquesta zona de Tailandia.
Per la tarda, després de dinar he tornat a Pai on s’estava celebrant ja el Songkran i on la guerra d’aigua no tenia treva. Allà m’he trobat a la Simona, en Jake, en Gero i la Mona i he estat amb ells fins al vespre. Per la nit hem tornat a quedar per fer unes cervesetes i a dormir.