Avui he decidit llogar una moto a l’alberg mateix per 250 bahts (7,65€ al dia) per moure’m per Chiang Mai i visitar algunes coses que estan més allunyades i fora de les muralles com el temple Wat Phra That Doi Suthep i les viles Ban Hmong Doi Pui i Ban Hmong Khun Chang Khaien.
El temple, un dels més sagrats del nord de Tailandia, es troba a dalt de la muntanya que hi ha a Chiang Mai a uns 16km de la ciutat.
L’ubicació va ser escollida per una honorable relíquia de Buda que era transportada per un elefant blanc; l’aninal va caminat sense rumb fins que es va aturar i morir a a Doi Suthep. A mi la carretera m’ha recordat a l’Arrabassada però moltes més corbes.
Per entrar al temple et cobren una entrada de 30 bahts (0,90€) com en la majoria de temples grans.
Després de visitar el temple he donat una volta pels voltants on hi havia botiguetes amb menjar, roba, postals i és on he dinat.
Amb la panxa plena i seguint les indicacions del Tim (l’home de l’alberg) he seguit carretera amunt fins arribar a la vila Ban Hmong Doi Pui, una sèrie de carrers plens de botigues amb roba, teles i menjar. Pel meu gust totalment enfocat als turístes, ja que dubto que la gent d’allà compri res de tot allò.
Després de donar una volta per aquesta vila, he tornat a agafar la moto i he anat cap a la vila Ban Hmong Khun Chang Khaien, a uns quants quilòmetres més amunt. Com ja m’havia dit en Tim, la carretera cada cop es feia més estreta, estava menys asfaltada i la vegetació era més abundant. He arribat a un punt, a pocs kilòmetres abans d’arribar a la vila, que m’he trobat un arbre al mig de la carretera que no em deixava avançar i he hagut de tornar enrera cap a Chiang Mai.
Un cop a l’alberg, m’he preparat les coses perquè demà a les 10:30 passen a buscar-me per anar cap a Pai, un poble hippie a unes 3 hores d’aquí i que serà on celebraré el Songkran o cap d’any tailandès.