Després de dues hores de retard en el tren que havia d’anar de Dong Hoi a Hue, per fi vaig arribar sobre les 13:30 a la ciutat dels temples, tombes i pagodes. Aquí m’hi he estat 1 dia i mig, suficients per veure la ciutat i visitar algunes de les tombes més importants.
Al sortir de l’estació vaig agafar un taxi que em va portar directament a l’hotel Grace Hotel.
Un cop descarregada la motxilla, vaig anar a dinar a un restaurant que em recomenava la Lonely Planet, Stop & Coffee, molt bé de preu i on em vaig menjar un Nem Lui, un plat molt típic de Vietnam, que consisteix en una mena de pintxos de carn que els enrotlles amb enciam, els suques amb la salsa que et porten i cap a dins.
Després de dinar vaig anar a visitar la Ciutadella, que és una ciutat dins la ciutat, construïda l’any 1805 pels millors arquitectes francesos, ocupant una superfície de 10 hectàrees. Va ser declarada patrimoni de la humanitat l’any 1993. Ahir poca cosa més vaig fer.
Avui he llogat una moto, al mateix hotel, per poder anar a visitar les diferents tombes i pagodes que volia veure, les quals queden a un mica allunyades com per anar-hi a peu. La primera parada ha estat a la pagoda Thien Mu, on també s’hi troba la pagoda de Linh Mu que és el lloc on vivia el monjo Thích Quảng Đức, que es va cremar fins a morir per protestar contra el govern el 1963.
Després he començat la ruta per les tombes. Aquestes són grans “parcs” on hi ha edificis residencials dels emperadors i les seves tombes. La primera que he visitat estava a uns 6 km de Hue, la tomba de de l’Emperador Durc (100.000 dongs l’entrada, uns 4,5€).
La següent tomba ha estat Khai Dinh, a uns 9 km de Hue. Quan estava anant cap a la tercera tomba (en volia visitar 4), la de Minh Mang a uns 12 km de Hue, la moto se m’ha posat en reserva. He patit una mica i he dubtat si tornar enrera i buscar una gasolinera o seguir. He seguit. Aquesta tomba també ha costat 100.000 dongs i m’he començat a cansar de pagar tant per les tombes, quan al final acaben sent semblants. Amb aquests 100.000 dongs puc fer-me un bon dinar o sopar!
Després de sortir d’aquesta tomba, he anat a buscar una gasolinera que havia trobat de camí a la tomba. Per sort, he arribat sense problemes!
Finalment, a la quarta tomba he decidit no anar-hi i he optat, com he dit, per anar a dinar a un restaurant que havia vist a Tripadvisor, Nina’s Cafe. He dinat un arròs fregit cantonès molt bo. El que em sobta dels restaurants del centre de Vietnam és que en la majoria, el 90% diria o com a mínim els de Hue i Dong Hoi, no tenen aire condicionat tot i la calor que fa. Únicament utilitzen ventil.ladors i, quan arribes, el primer que has de fer és buscar quina taula en té un aprop si no vols menjar suant la gota gorda.
Per la tarda he descansat i he aprofitat per i una mica de feina, que ja tocava, a l’hotel.