La petita i històrica ciutat d’Hoi An

DSCF3741 DSCF3733 DSCF3737 DSCF3756 DSCF3738 DSCF3739 DSCF3782 DSCF3752 DSCF3750 DSCF3755 DSCF3763 DSCF3764 DSCF3771 DSCF3856 DSCF3847 DSCF3854 DSCF3849 DSCF3784 DSCF3859 DSCF3838 DSCF3785 DSCF3786 DSCF3787 DSCF3788 DSCF3798 DSCF3860 DSCF3867 DSCF3802 DSCF3835 DSCF3806 DSCF3807 DSCF3823 DSCF3830 DSCF3839 DSCF3840DSCF3878

Tenia ganes d’arribar a Hoi An. A Hanoi me’n havien parlat molt bé i volia saber que m’hi trobaria. Aquí, m’agradés o no, m’hi havia d’estar 4 dies perquè tinc un vol reservat per demà, dia 17, de Da Nang (a uns 45 minuts de Hoi An) a la ciutat de Ho Chi Minh (o Saigon). Surt gairebé pel mateix preu un sleeping bus de gairebé 24 hores de Hoi An a Saigon que un vol intern. Evidentment l’elecció és fàcil. A mi el vol m’ha costat 37€ amb equipatge de fins a 15kg inclòs amb Jetstar Pacific.

Tornem a Hoi An. Després de 4 hores de bus, vaig anar cap a l’hotel, el Harmony Hoian Homestay. Estava a uns 5 minuts caminant de la parada d’autobus i, per sort, no es va fer molt dur amb la calor i la motxil.la. Només el camí cap a l’hotel, no sé perquè, perquè no es veia el centre de la ciutat que és el que és bonica de Hoi An, però em va venir una sensació de que Hoi An m’agradaria. Es veien pocs cotxes, poques motos, gent en bicicleta, tranquilitat. Potser perquè el mar estava aprop i ja necessita a una mica de platja, no sé.

Després de descarregar les coses, vaig anar cap al centre del poblet, a 5 minuts de l’hotel, i se’m van confirmar les meves sensacions, Hoi An era molt xulo. Els carrers del centre, màxim 4-5 carrers estan tallats a la circulació (només es permet accés a persones i bicis) i els seus carrerons respiren aires amb infulències japoneses i xineses. A tots els carrers hi ha farolets penjats. Els edificis, baixos, estan pintats amb colors ocres i blaus, alguns de fusta i carrerons estrets.

Per començar la visita a Hoi An, em vaig dirigir al famós pont cobert japonès. Es tracta del millor exemple del passat mercantil de la ciutat, construït pels comerciants japonesos d’Hoi An per unir el barri comercial jponès amb el barri xinès de la ciutat. Per creuar-lo necessites una entrada que et fan comprar, per 120.000 dongs, amb la qual pots visitar 5 llocs d’interès de la ciutat, a escollir per cadascú: cases de família, temples, assamblees, museus…

Jo vaig obtar per visitar la casa Tan Ky, l’assamblea Phuc Kien, Quang Trieu i Trieu Chau.

Tots els dies aquí a Hoi An han estat iguals. Pel matí, després de l’esmorzar de l’hotel, he llogat una bici al mateix hotel (per 20.000 dongs/dia, menys d’1€) i cap a la platja An Bang, que està a uns 4km (uns 20 minuts) de la ciutat. És una platja molt tranquil.la, amb espais amb gandules o espais lliures. Les gandules acostumen a ser dels bars que hi ha i normalment si demanes una beguda o menjar no cal pagar-les. Jo els últims dos dies he anat al bar Soul Kitchen, recomenat per la Lonely Planet.

Demà a les 8:30 em ve a buscar el mini bus per anar cap a l’aeroport de Da Nang i cap a Saigon. Serà la meva última parada, després de gairebé un mes per Vietnam, abans d’anar cap a Phnom Penh, Cambotja.